És la guapa, la rossa o morena, la noia sexi del grup, la de la minifaldilla o dels pantalons ajustats però, per sobre d'això, és la que pren la iniciativa en aquells moments que cal decidir. Si ella no s'hagués presentat a PICAP i hagués lluitat perquè paressin l'orella a la seva música potser poca gent coneixeria l'existència de Sangtraït.
Entre quatre homes ella es fa sentir. Posa ordre quan cal i és la primera a apuntar-se a una farra quan aquesta, de veritat, s'ho val.
La Guadalupe Villar Orcera va néixer i créixer a Úbeda (Jaen). El 21 de gener del 1963 comença la seva vida. Amb només nou anys va familiaritzarse amb una guitarra espanyola. El primer cop que va sentir cantar en català va ser «L'estaca» d'en Lluís Llach. Encara corria per terres andaluses i amb la colla del poble escoltaven molta cançó protesta. «L'Estaca» no l'entenien, però li tenien un profund respecte perquè sabien que portava un missatge de llibertat.
Al seu poble ja havia començat a cantar i tocar la guitarra en alguns festivals. Quan va arribar a l'Empordá, l'estiu del 1979 es va infiltrar en els ambients del rock. Va acabar els estudis de batxillerat a l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres: «fèiem campanes i anàvem a tocar al bar Breston» També va tastar el teatre amb el grup de l'Institut.
Acabats els estudis va agafar la primera feina que va trobar. Era en un hotel de la Jonquera. Quan acabava de treballar volava cap al local d'assaig per desfògar-se a ritme de rock. Més tard va aconseguir una feina més còmoda a la Duana.
La Lupe és una col·leccionista de pel·lícules de Hitchcock i episodis de Bola de drac. Flipa amb la ciència-ficció, el terror i les aventures. Simpatitza amb el Freddy Krueger i devora novel·les policíaques.
Conserva la línia fent gimnàstica, sense abusar-ne, però no pot resistir la temptació davant d'un bon plat de gambes.
L'aigua de dia i el whisky de nit són els líquids que reguen la seva existència.
Quan disposa de temps s'escapa a la muntanya i deixa volar la seva imaginació mentre el seu gos salta entre matolls.
La tenacitat li ha permès orientar la vida cap a la música. Com que no ha estat una tasca gens fàcil ha anat disfrutant més intensament cada petit esglaó que ha pogut pujar Allò que et sues segur que et deixa millor regust.
El fet de ser una de les poques guitarristes que toquen en bandes d'aquest país, li ha propiciat un important nornbre de trucades de noies catalanes que volien que ella fos la seva professora particular. La Lupe els ha recomanat que busquin un instructor, home o dona, més proper als seus llocs de residència. Tot i això, una de les seves il·lusions és poder ensenyar a tocar a la mainada del seu poble.
Aquests Lp són, per a la Lupe, els més complerts:
Surfing with the alien-Joe Satriani
The Extremist-Joe Satriani
Innuendo-Queen
5052-Van Halen
Fuel of fire-Van Halen