En Josep Mª és l'home que menys es fa veure dalt dels escenaris. S'arracona al seu lateral i d'allà no es belluga. Es concentra en la seva guitarra i li treu suc amb habilitat. Els seus dits rellisquen pel mástil aportant aquesta sonoritat guitarrera tan pròpia del grup. Potser no es nota gaire la seva presència fisica però, el que és indubtable, és que es fa sentir.
En Coro és un dels gran currants a l'ombra. Ell s'encarrega d'una part fonamental però poc vistosa; controla la tècnica, «discuteix» amb els membres de l'equip d'escenari, lluita per aconseguir que l'espectacle sigui això, un espectacle.
Quan és l'hora de gravar, s'hi està des del primer moment i fins que les mescles definitives queden a punt per passar al disc. Supervisa la producció i exigeix bons resultats.
En Josep Mª Corominas i Pla va néixer a la Jonquera el 6 de juny del 1961. Acabats els estudis d'EGB va posar-se a treballar. De fuster, de gasoliner, de bomber, d'agent d'assegurances, d'administratiu duaner... Les estones mortes que tenia a la duana les aprofitava per practicar amb la seva guitarra. Entre carta verda i carta verda anava fent dits.
Tenir un germà gran és com un regal caigut del cel. Tens discos a casa, els disfrutes, i no en pagues ni un. Tot i això la seva primera contribució a la discoteca familiar va ser molt aplaudida, era un recopilatori dels Deep Purple.
Després de tants anys d'aprofitar-se de la selecció musical del seu germà Teodor, l'ha acabat recompensant deixant que fos ell qui illustrés la portada de Contes i Llegendes. L'unicom blanc tractat amb aerografia presideix l'entrada en el mòn oníric i a la vegada real a qui canten els jonquerencs.
Les activitats artístiques i musicals del guitarra de Sangtraït van des de fèr de Rei Blanc al seu poble fins a collaborar en el primer disc del grup mallorquí Tots Sants tocant en la cançó «Ningú no els canta»
En Coro és un pel-liculer consagrat. Tant en gran pantalla com en vídeo és un autèntic devorador de films. Si n'ha d'escollir algún es queda amb Único Testigo.
Les seves hores de son són poques. Pot aguantar despert fins que comença a clarejar repassant capítols de Twin Peaks o enganxat a l'ordinador. Quan surt el sol, però, les parpelles no se li aguanten i ha d'anar a fer un cop de cap.
Les motos són una de les seves passions i els treballs d'animació amb l'ordinador un dels seus darrers descobriments.
Igual que el Papa Juls col·lecciona Zippos, el menjar xinès el torna boig i la ginebra amb cola és el seu combinat.
El color negre no falta en la seva vestimenta i, encara que no se sent aclaparat per la popularitat «sóc dels que passo més desapercebut», agraeix estones de soledat i relaxació.
Els plàstics de la seva vida combinen nervi i melodia:
- Alchenzy-Dire Straits
- The Extremist-Joe Satriani
- Wild Frontier-Gary Moore
- 5052-Van Halen
- Linch Mob Elektra Linch Mob.