El saxo, les harmòniques, alguna flauta, els crits i les gesticulacions constants. En un concert de Sangtraït l'animador principal és el Papa Juls. Amb la seva veuarra profunda «obliga» la resposta del públic en cada una de les seves peculiars proclames. El seu centenar de quilos llargs repartits en quasi dos metres d'alçada fan respecte. Tot aquest volum, però, rebufa humanitat.
- El Papa Juls va néixer a la Jonquera el 10 de gener del 59. De petit ja emprenyava els veïns amb una gaita de joguina que li havia regalat algun familiar. Ell sortia al balcó de casa i posava a prova els seus pulmons i les orelles de la gent del poble. «Que bé que toques maco, i que fort!!, li deien, no estas cansat de tant bufar?» Gens ni mica, dues i tres hores fotent la «gaita» als veïns.
El seu tremendisme no era només sonor i com els capellans no han estat mai sants de la seva devoció, un bon dia va agafar una escopeta de balins i va foradar els calçotets que el mossèn del poble tenia estesos al terrat de casa seva.
Quan tenia sis anys, el seu pare li va regalar la primera harmònica i els veïns n'estaven «encantadíssims». Les primeres jam-sessions les feia pels carrers del poble, les muntanyes de l'Albera i les escales de la discoteca Charly de Figueres.
Quan va anar a la «mili» ningú li va negar el seu dret de fer de gaiter a la banda. Entre bufets també s'ha permès tastar el teatre amb el grup d'Aguallana. Entre d'altres, va fer el paper de rei a Jaume I el Conqueridor i de nuvi beneit a L'amor venia en taxi.
No li fa vergonya confessar que el primer disc que es va comprar va ser un dels Pescadors de l'Escala, <havaneres per donar i per vendre>.
A la seva discoteca, i en lloc preferencial, hi conviuen en total harmonia els Gringos Locos, Txaikovsqui, Enya, B.B. King i Vivaldi; bogeria, passió, màgia i relaxació. Tot hi té cabuda.
A més de cançons també escriu poesia. També dibuixa i toca la gralla. Es un fan reconegut dels Monty Phyton, entre les seves pel·lícules, sempre hilarants, es queda amb El Monstre del Regne.
Com que fa tantes coses, el dia li dura vint hores i procura reservar-se per dormir entre les quatre i les vuit del matí.
Col·lecciona Zippos, de tots colors, marques i publicitats. Comença a llegir els diaris per l'última plana i, moltes vegades, ho fa assegut còmodament al lavabo mentre fa «feines brutes».
El blau dels texans és el seu color i prefereix la soledat a la popularitat.
El seu pitjor pecat és l'addiccio als vídeos.
Per casa seva corre una gosseta preciosa que es diu «Sigrid», el mateix nom que la nòvia del Capitan Trueno.
Ell es el preciat autor de moltes de les lletres del grup.