Darrera d'aquesta llarguíssima barba que cobreix una boca desdentegada, s'amaga un lluitador incansable. Un músic entusiasta que somiava que algun dia podria viure del ritme que treia dels seus «pots»
Martín Rodríguez Muñoz va néixer a Cumbres Mayores (Huelva) el 14 de setembre de 1955. Des dels 14 anys, en què va arribar a Figueres, és un empordanès més. Ja de petit tenia un sentit del ritme molt aguditzat. Els seus primers tambors van ser els estris de cuina de la seva mare. Amb branques d'olivera anava picant les olles i les cassoles.
Quan tenia 16 anys la seva mare li va comprar una bateria. Era de la marca Montserrat i li va costar deu mil pessetes.
El millor aprenentatge el va fer calcant els ritmes d'aquell històric disc en directe dels Deep Purple titulat Made in Japan. Es posava el disc a tot drap i intentava seguir-lo.
Aquests assajos a gran volum li han suposat l'enemistat de més d'un veí. El més violent de tots era un militar retirat que un dia es va presentar a casa d'en Martín amb un ganivet a la mà disposat a apunyalar-lo. Ell es va defensar amb una guitarra que tenia a la seva habitació i la trifulca es va acabar amb la porta de l'habitació trencada però, sortosament, sense desgràcies personals.
El seu primer grup no va ser gaire heavy. Tocava pels hotels, en festes assenyalades, acompanyant un trio de música camp.
Després va passar per Utopia, Rockson, Mephisto, Tarkiana i Místic. Amb Rockson va participar en la gravació d'un maxi-single titulat Herederos del rock.
Ha fet una mica de tot, d'impressor, de camioner, de peó d'obra, de conductor d'ambulància o de pastisser.
Col·lecciona vídeos musicals de gent com Deep Purple i Led Zeppelin, i per la seva nova casa de Llers corren mitja dotzena de gats i una bestiola d'imatge ferotge però d'una gran tendresa anomenada Thor. Es el seu gos que, dret sobre les potes del darrera, medeix ben bé dos metres.
És un enamorat de la canalla amb els quals disfruta jugant. Per ell, els millors moments de la seva vida han estat els naixements dels seus dos fills Martín i David. El bateria de Sangtraït és allò que en diuen un "padrazo".
Té una passió per les motos i confessa que disfrutaria tenint en propietat la cabina d'un trailer per poder anar als bolos en pla camioner i tocar la botzina amb energia. Per cert, no es refia ni un pèl dels frens de mà. Quan aparca un quatre rodes, ja sigui cotxe, furgoneta o camió, posa el fre, entra una marxa i si cal col·loca una pedra sota les rodes. Per assegurar-se'n enpeny el vehicle per comprovar que es queda immòbil.
Acostuma a anar a dormir d'hora, sempre que no hi hagi bolo, és un devorador de fruita i dificilment el veuràs amb un cubata a la mà, ell tira d'aigües i refrigeris.
El seu color és el blau marí i el seu hit-parade particular el formen discos com:
- Lock up the wolves Ronnie James Dio
- Zeppelin II Led Zeppelin
- Zeppelin III Led Zeppelin
- Afterburner ZZ Top
- Made in Japan Deep Purple.
En els darrers anys en Martín ha anat perfeccionant la seva tècnica fixant-se en vídeos de bateries com Steve Gadd, Greg Brisonette, Tommy Aldridge o Carmine Appice.
Cada dia toca la bateria unes tres horetes.