Si la imatge arquetípica d'un cantant de rock dur és la d'un individu que viu all límit de les seves possibilitats entre vicis i perversions, en Quim no ens hi quadra. No fuma, amb prou feines beu i, des de fa anys, té una nòvia estable. La seva droga és el rock i l'única guerra en què participaria seria contra els mosquits que el martiritzen les nits d'estiu.
En Joaquim Mandado i Rossell va néixer a la Jonquera el 7 d'abril del 1961. Tot i que el seu pare és el director de l'Orfeó Jonquerenc mai el van burxar per què estudiés música.
A casa tenia un piano i, poc abans d'entrar a l'institut, el va començar a grapejar.
El primer cop que es va fixar en la sonoritat del baix va ser escoltant un tema d'Elvis Presley a la ràdio: <la Iínea melòdica que marcava em va impressionar>. El primer quatre cordes que es va poder comprar va ser gràcies als diners suats fent de bomber.
Les seves habilitats vocals les va exercitar a l'Orfeó del poble i fent el paper de Pasqual, el cap dels pastors dels tradicionals pastorets.
Mentre només es dedicava a tocar el baix portava barba i els cabells curtets, molt intel·lectual. Quan va agafar la veu cantant la seva melena va anar creixent i la seva timidesa desapareixent. Dalt de l'escenari s'anava transformant i aconseguia establir una comunicació sincera amb el públic.
En Quim ha estudiat pedagogia i empresarials i s'ha guanyat el sou fent de cobrador en un peatge d'autopista, de bomber per les muntanyes empordaneses o d'agent de viatges en el negoci familiar.
Pot perdre la noció del temps passejant pel bosc, descansant sota d'un arbre o voltant pels barris més "cutres" de les ciutats: "m'agrada passejar pels cascs antics i tractar d'imaginar com devia ser la gent que va habitar per primera vegadia aquelles cases".
El terror, el suspens i la ciència-ficció són els seus gèneres cinematogràfics preferits i quan fa zapping a la televisió sempre s'atura quan caça un programa d'humor.
Si a la taula el voleu fer feliç prepareu-li uns canelons amb molta beixamel i, de segon, qualsevol «platillo» de pollastre. Tot regat amb un bon vi. Si el convideu a una mariscada tampoc gosarà dir-vos que no.
En Quim té ben assumida la popularitat que comporta ser cantant d'una banda de rock que ven més de cinquanta mil còpies dels seus discos i nornés recrimina el fet que, en certs moments, pugui perdre la intimitat. Quan està ben acompanyat no el destorbeu: "dos és perfecte, tres massa".
Entre les seves manies confessades no suporta que ningú llegeixi per sobre de la seva espatlla i es posa histèric quan té insectes fent zum-zum al seu voltant.
Va ser futbolista, jugava de centrecampista amb l'equip del poble però mai no va marcar tants gols com amb les seves cançons. Recentment s'ha estrenat com a productor del primer disc d'en Carles Serra, un guitarrista figuerenc que durant molts anys va ser <pipa> dels Sangtráit.
La banda sonora de la vida d'en Quim l'acompanyen discos com:
Innuendo-Queen
Afterburner-ZZ Top
1987-Whitesnake.
i tots els de Joe Satriani, Van Halen, Led Zeppelin, Gary Moore, etc.etc.
En Quim, a més de col-leccionar discos, també acumula plomes estilogràfiques.